Fa pocs dies els moncadins hem rebut en les nostres cases la propaganda política de Compromís “Montcada”: el seu bolletí de juliol de 2020. En el mateix, i baix el títul “La mosca collonera”, fan mostra de no enterar-se, o no voler enterar-se, de quina és l’escritura més correcta del topònim en valencià del nostre poble; açò és: “Moncada” sense –t–. I veuen “intolerància” i “burrera” en tots aquells partits polítics que, per activa o per passiva, protegixen o han protegit eixa denominació sense –t–: PSOE, PP, Ciutadans, VOX… En dit bolletí podem llegir lo següent:
Sabeu que els de la caverna de VOX diuen que han aconseguit llevar la denominació de Montcada en una moció nostra? Perque clar ells defensen el valencià i la denominació valenciana del nostre poble per a ells és Moncada (terme en castellà) i ells defensen el valencià parlant en castellà, clar que sí! No n’amollen ni una en valencià, així és com el defensen. Visca la intel·ligència i la coherència! Votaren a favor de llevar-la PP i Ciutadans, que no ens extranya gens! Però, atenció! El PSOE, gran defensor del valencià segons ells, es va abstenir i gràcies a ells, que fan el joc a la dreta quan volen, s’aprovà. No ho oblideu, gràcies al PSOE, guanyà la intolerància i la burrera! [les negretes són de l’original] [Compromís Montcada. Butlletí (sic) de juliol de 2020].
Podem assistir a la votació a la qual fan referència en l’escrit veent este moment de la gravació del Ple Ordinari de 28 de juny de 2020, en el qual podem comprovar (a partir del minut 01:16:00) com des de l’organisació política taronja es creuen la falsetat de que “Moncada” sense –t– a soles és castellà i que només “Montcada” en –t– és valencià:
Senyores i senyors de Compromís “Montcada”, abans d’obrir la boca deurien d’estudiar la realitat històrica del nostre topònim en valencià, no siga cosa que la “intolerància” i la “burrera” siga la de vostés. En esta pàgina web tenen per a on mamprendre, facen vostés “clic” en els enllaços que els portaran a les fonts documentals i al coneiximent sobre el nostre topònim. Pero, per si no són vostés de llegir massa, sobre tot quan han de fer-ho en un model de valencià no convergent en el català, a continuació tenen un breu resum dels fets:
- En valencià la forma Moncada sense –t– és tan antiga com la forma Montcada en –t–, les dos les trobem ya en temps de Jaume I (sigle XIII).
- Del sigle XIII al XVI trobem el nostre topònim escrit en valencià de moltes maneres diferents: Moncada, Montcada, Muncada, Muntcada, Monchada, Montchada, Munchada i Muntchada. La forma “Montcada” era una més, ni més ni manco important. Aixina i tot, eren molt més comunes les formes sense –t– que les formes en –t–.
- A partir del sigle XVI ya no torna a escriure’s la –t– minoritària en el nostre topònim. Se tracta d’una desaparició totalment llògica, ya que és una consonant que resulta impronunciable dins del grup de consonants –ntc–.
- En estos temps clàssics, la llengua castellana adopta el topònim tal qual s’escrivia i pronunciava en valencià sense modificar-lo de cap manera. És dir: el “Moncada” castellà prové del “Moncada” valencià.
- A partir del sigle XIX s’estén per la llengua valenciana el canvi fonètic de la caiguda de la –d– intervocàlica en la terminació –ada (vesprada > vesprà, tornada > tornà), caiguda hui en dia totalment general, i comencem a trobar el nostre topònim escrit també com a “Moncà”, puix és aixina com passa a pronunciar-se freqüentment.
- En arribar el sigle XX és quan, primerament els catalans i en segon lloc els pancatalanistes valencians, decidixen escriure eixa –t– muda rància en el topònim “Montcada”, generant una divisió absurda entre els nostres païsans: la d’aquells que seguixen la tradició d’escriure Moncada sense –t–, com sempre s’havia fet en valencià, i la d’aquells que volen introduir la –t– per imitació dels catalans.
I estos últims, els pancatalanistes, l’única via que per lo vist troben factible per a conseguir el seu propòsit és practicant un retrògrat prescriptivisme llingüístic mentirós: el de fer creure que Montcada en –t– és l’autèntic valencià i que la forma Moncada sense –t– és castellana. Sabran vostés, senyores i senyors de Compromís “Montcada”, si són bochins o si són també víctimes d’est atropell toponímic detrellatat, puix sabem perfectament que l’ignorància al respecte de la llengua valenciana no entén de colors polítics.
I per ad aquells que defenen la –t– només “perque aixina ho recomana l’Acadèmia Valenciana de la Llengua” (la AVL), sapien vostés que dita entitat (a la qual el propi Compromís no fa cas, dictant els seus propis criteris per al valencià administratiu), naixcuda en la foscor d’un pacte polític Aznar-Pujol-Zaplana per a governar Espanya, se dedica a crear un model de valencià convergent en el català (o de català empeltable als valencians), i que, ademés, no té cap autoritat per a dictar res en relació als topònims (només per a recomanar i ser ignorada en les seues recomanacions, com fa Compromís quan no l’interessa), puix l’autoritat en eixe sentit la tenen els propis ajuntaments dels municipis.
https://twitter.com/JoseFSala/status/1182726053724377089?s=20
ResponderEliminarPregamins [sic; Pergamins], processos i cartes reials. pàg 38 (anònim) any 1271. Enric Guinot Rodríguez. Ed. Universitat de València. Valéncia 2010. ISBN 978-84-370-7742-0
“E foren trobades a Moncada xliii jovades e xiii fanecades e miga, e foren trobades a Carpesa xxxviiii jovades a la corda menor e en regadiu amb la margal que y an treyt, e x jovades que foren d’en Guillem Escrivà, e totes aqestes jovades deuen tornar a la corda del fur”.