El topònim Moncada en la web de L'Observatori de la Llengua Valenciana

La web de L'Observatori de la Llengua Valenciana conté una entrada dedicada al topònim Moncada. Sobre el mateix diu lo següent:

Es un toponim d’origens prou confusos i existent, com a minim, des de l’epoca de la Cora de Valencia, temps en els quals se componia d’unes quantes alqueries i una torre que portava per nom Torre de Moncada. Els dos possibles origens que s’han apuntat han segut Mons scatanus (de scatere, brollar) i Mons catani (tipo de ginebre).

El podem trobar en la -t- i sense ella en la documentacio classica, encara que molt mes numerosos son els documents en els quals no la trobem, ya en epoca prejaumina.

• turrem de Moncada cum suis alqueriis ad cosuetudinem Barchinone. 1234 Llibre del Repartiment II, p. 30
• totam turrim sive alqueriam de Montcada, cum furnis et molendinis. 1240 Ibid, p. 37
• unum casale molendinorum in termino Turris de Moncada. 1240 Ibid, p 40
• e es hi la torra de Muntcada que ees de las meylors torres de tota la orta. Cronica de Jaume I, f. 91
• e derrocaron la torra de Muncada. Ibid, f. 93

En canvi, son les ultimes aparicions del toponim en la -t-, ya que a partir del sigle XIV cessa eixa vacilacio i a soles apareix sense la -t-.

• Muncada. 1373 Impost del morabati. ARV, Mestre Racional, 10866
• Moncada. 1376 ARV, Real 488
• Muncada. 1398 Ibid, Real 643, f. 137
• Muncada. 1427 Ibid, Real 488
• Moncada. 1499 Ibid, Mestre Racional, 10880
• Moncada. Troves de Mossen Jaime Febrer, 35

El mateix Diccionari Català-Valencià-Balear, dona la grafia Moncada per al poble valencià i arreplega la fonetica valenciana: /moŋká/, /muŋká/ (val.)

En tot lo dit ades, en este cas es indubtable que la forma correcta i recomanable del toponim es Moncada. Manco trellat encara te afegir-li una -t- quan l’Academia Valenciana de la Llengua establix que s’atendra a la fonetica local quan se tracte de normativisar toponims.

Zaït Moreno
Escritor i rondaller

Bibliografia:

• Documentos y datos para un estudio toponímico de la región valenciana. M.D. Cabanes, R. Ferrer, A. Herrero. Valencia, 1981.
• Gramàtica Normativa Valenciana. Academia Valenciana de la Llengua. Valencia, 2006.
• Nomenclátor geográfico-eclesiástico de la diócesis valentina. J. Sánchis Sivera. Valencia, 1922.
• Libre del Repartiment del Regne de Valéncia, I-II. M.D. Cabanes, R. Ferrer. Saragossa, 1979.
• Libre dels Feyts del Rey en Jacme. Edicio facsimil del manuscrit de Poblet (1343). Barcelona, 1972.
• Tópica Hespérica. Estudios sobre los antiguos dialectos, el substrato y la toponimia romances. J. Corominas. Madrit, 1971.